A veure, posem ordre en aquesta història. Tennis de taula o ping-pong? És el mateix o no? Doncs… sí i no. T’ho explico fàcil.
“Ping-pong” va ser el nom comercial que es va utilitzar als inicis del joc, cap a finals del segle XIX. Una marca britànica el va registrar, i durant un temps només podien fer servir aquest nom els qui jugaven amb el seu equip oficial. És a dir, com si avui dia només poguessis dir “futbol” si jugues amb una pilota d’una marca concreta. Absurd, oi?
Amb el temps, el nom oficial de l’esport va passar a ser “tennis de taula”. És el que utilitza la Federació Internacional (ITTF) i el que trobaràs en competicions, reglaments i Jocs Olímpics. Sona més seriós, més professional.
Però no ens enganyem: al carrer, tothom li continua dient “ping-pong”. Perquè sona simpàtic, perquè hi jugaves a l’estiu amb els cosins, i perquè el “ping” i el “pong” descriuen a la perfecció el so de la pilota.
Així que sí, és el mateix esport. La diferència és més de context: “ping-pong” sona a lleure, a rialles i a partides amb xancles. “Tennis de taula” sona a tècnica, tàctica i campionats amb la samarreta dins dels pantalons.
Conclusió? Digues-li com vulguis, però juga amb ganes. Ara bé: si ets en un torneig oficial, millor digues “tennis de taula”… per si de cas!