A primera vista, el tennis de taula pot semblar un esport tranquil, gairebé zen: una tauleta, una piloteta, dues persones colpejant-se amb cara de concentració… Però la realitat és ben diferent. Per jugar bé a tennis de taula -i no diguem ja competir- necessites una bona combinació de qualitats físiques i mentals. I no, no n’hi ha prou amb tenir bons reflexos “de consola”.
En l’aspecte físic, el primer és la velocitat. La pilota pot viatjar a més de 100 km/h en un espai reduït. No hi ha temps ni per a parpellejar.
També necessites agilitat i elasticitat: moure’t bé, fer desplaçaments laterals, avançar i retrocedir com si ballessis un tango amb la taula. La coordinació ull-mà és clau: veure la pilota, entendre l’efecte i colpejar amb precisió. I no oblidem la resistència: els partits poden ser curts, però el ritme és intens i constant.
I en l’aspecte mental? Aquí ve la part bona. Un jugador de tennis de taula necessita una concentració a prova de bombes. No pots desconnectar ni un segon. També cal anticipació: llegir el rival, preveure el seu proper cop i respondre amb intel·ligència. La paciència és un altre ingredient clau, sobretot quan el punt s’allarga o el rival sembla tenir ventoses a la pala.
Per últim, i potser més important, es necessita autocontrol. Els nervis, la frustració i els errors són el pa de cada dia. Saber mantenir la calma, pensar en fred i continuar lluitant punt a punt és el que separa els bons jugadors dels genis.
Així que ja ho saps: si vols destacar en aquest esport, entrena el teu cos, afila la teva ment… i que no et tremoli el pols ni en el 10-10!