Pala o raqueta? La gran pregunta existencial de tot jugador de tennis de taula. Tranquil, no ets l’únic que s’ho ha preguntat. Aclarim-ho, i de passada, passem-nos-ho bé.
Tècnicament, el terme més acceptat (i el que fa servir la Federació Internacional) és “raqueta”. Sí, encara que soni més a tennis que a tennis de taula. Però no és una raqueta com la del tennis o l’squash, és clar. No té cordes, no fa “plop” i no serveix per caçar mosques.
Ara bé, en el dia a dia, la majoria de jugadors li diem “pala”. Per què? Doncs perquè és plana, de fusta, i s’assembla força a una pala de cuina (però sense servir per a la truita). A més, dir “passa’m la pala” sona més proper, més de club, més de partideta amb amics.
Llavors què hem d’utilitzar? El que prefereixis. “Raqueta” sona més formal, més correcte, i és el que veuràs als reglaments. “Pala” sona més casolà i popular. Totes dues estan bé, ningú no et traurà targeta groga per fer servir l’una o l’altra. Ara bé, si dius “pic de fusta”, potser et miraran estrany.
En resum: pala i raqueta són sinònims en aquest esport. Tria la paraula que més t’agradi... però això sí, fes-la servir per clavar bons punts!